Turisme Vilafranca

Sales gòtiques

sales-gotiques

L’Ajuntament de Vilafranca és un edifici gòtic que, probablement, es va construir entre els segles XIII i XIV. Avui en dia es conserven pocs documents de l’arxiu municipal, perquè van desaparéixer durant la Guerra Civil Espanyola de l’any 1936. Això significa, per tant, que es desconeix qui és l’artífex d’aquest palau medieval.

Compta amb diverses estances nobles, com la sala on s’ubicaven les oficines municipals i el saló de sessions. Les dues posseeixen elegants teginats de fusta i restaurats finestrals gòtics geminats i lobulats a la façana sud. També es molt interessant per les arcades d’estil gòtic la sala de la planta baixa, que dóna al Carrer Sant Roc, i la que avui ocupa l’Oficina de Turisme.

Aquest edifici ha segut la seu de l’Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca fins l’any 2001. Actualment, les Oficines Municipals (oficines administratives i d’atenció al públic) s’han traslladat a un altre immoble de l’Avinguda del Llosar. No obstant, la corporació municipal segueix celebrant en ell les sessions plenàries. També alberga diverses sales d’exposicions temporals.

El Saló del Consell o de sessions és un peça destacada de l’edifici, per la presència del retaule que l’any 1455 l’artista Valentí Montoliu va realitzar per a la Verge del Llosar, patrona de Vilafranca.

Retaule de la Mara de Déu del Llosar

El saló de sessions de l’Ajuntament de Vilafranca custòdia el retaule gòtic que l’any 1455, l’artista Valentí Montoliu va realitzar per a l’ermita de la Verge del Llosar, patrona de Vilafranca.

La taula central està destinada a ser ocupada per la imatge gòtica de la Verge, “la qual és ja feta de pedra” i està en l’esmentada ermita. En aquest mateix cos central i a la part superior estan pintades les imatges de Jesucrist, la Verge i Sant Joan, que el pintor va voler representar en l’escena de la Crucifixió.

A la part esquerra del retaule, segons es mira, apareix Santa Maria Magdalena i Sant Onofre. La Magdalena va vestida de carmesí i de grana, San Onofre va despullat, però amb cabells i cinta heura. En l’altra taula, la de la dreta mirant el retaule estan Sant Abdó i Sant Senent. Aquests sants van vestits “de drap d’or i de seda”, brocat d’atzur fi d’Alemanya i carmesí.

Sobre les invocacions de les dos taules laterals estan pintades vuit histories de la Verge, els set goigs i la coronació – d’esquerra a dreta i de dalt a baix: l’Anunciació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels Reis Mags, la Resurrecció, l’Ascensió de Jesús, la Vinguda de l’Esperit Sant, la Mort de la Verge i la Coronació d’aquesta.

Finalment, baix d’aquestes invocacions, a la predel·la, estan representades quatre històries i la Pietat al centre: la Magdalena, sent elevada pels àngels sobre la terra, Sant Onofre, enterrat pel seu deixeble Pafnunci, els Sants Abdó i Senent en el moment de ser llençats als lleons i decapitats.