A tota la comarca dels Ports, però especialment a Vilafranca, els seus habitants han lluitat per a dominar les pedres, com ho han fet en altres zones geològicament similars, en tot el litoral mediterrani. L’arquitectura de la pedra en sec és el patrimoni cultural que ens han deixat els nostres avantpassats, l’expressió d’una forma de vida anterior, amb unes característiques pròpies, marcades por la climatologia i l’orografia d’aquesta comarca muntanyosa. Per tal d’augmentar la superfície i la qualitat del terreny cultivable, ací sempre ha segut necessari traure pedra i posar terra. Amb la pedra, l’enginy i les seues mans, els vilafranquins (agricultors i pastors) van fer centenars, tal vegada milers de quilòmetres de parets de pedra en sec per a separar les finques cultivades dels camins (assegadors i “caletxes”), centenars de casetes i totes les construccions per a l’aprofitament de l’aigua en èpoques de sequera.