CURIOSOS
Enclavaments.
A uns dos quilómetros del poble, amb la possibilitat d'anar amb cotxe o fer un passeig, es troben dos enclavaments que no han de perdre's, de gran interés arquitectònic i cultural.
Santuari de la Mare de Déu del Llosar
Conjunt arquitectònic format per l'ermita de la Mare de deu del Llosar, del segle XVII, la hospedería, els habitatges, els corrals, un edifici porticat del segle XIX, conegut com els arcs del pare Plàcid, i el peiró del Llosar.
La imatge que es venera en aquesta ermita va ser trobada per un llaurador, probablement a la fi del segle XIV o principis del XV.
A uns 2 quilòmetres de Vilafranca, en direcció a la Pobla del Bellestar i al costat de la carretera de la Iglesuela del Cid (Teruel), es troba el Santuari de la Mare de Déu del Llosar. Es tracta d’un interessant conjunt arquitectònic format per l’ermita, l’hostal annex, els porxos, les vivendes i els corrals.
Diu la tradició que la imatge de la Mare de Déu del Llosar va ser trobada per un llaurador que estava llaurant amb dos bous al camp. Aquest va observar que els seus bous es paraven i, obeint a un estrany impuls, s’agenollaven. La reixa de l’aladre havia ensopegat amb un objecte dur, que era la cara d’una imatge, coberta per una llosa. La impressió del llaurador va ser gran i l’alegria major, al contemplar la bella imatge de la Mare de Déu, amb el nen Jesús als seus braços. El llaurador va comunicar esta troballa a tots els veïns de Vilafranca i, una vegada és proclamada patrona del poble, va començar la gran veneració que li professen.
La Mare de Déu del Llosar pot considerar-se com una de les primitives imatges d’estil gòtic que es conserven a la comarca Els Ports. La fe que van dipositar els veïns de Vilafranca en aquella Mare de Déu, va motivar que en el mateix camp on es va trobar, s’alces una ermita d’estil gòtic per a honrar-la, albergar-la i venerar-la. Per a aquella ermita, es va encarregar a l’artista Valentí Montoliu que pintés un retaule gòtic, conservat avui com una joia a l’Ajuntament.
L’actual Ermita del Llosar, no obstant, és de meitat del segle XVII, ja que la primitiva s’havia quedat petita. Consta de tres naus cobertes amb volta de canó, capelles laterals i cambril en la part posterior del temple. Destaca també la fatxada d’estil greco – romà amb arc adintellat, el rellotge de sol de la part superior, així com la rematada amb una gran espadanya amb tres buits per a tres campanes.
Davant de l’ermita destaquen el tronc d’un gran om, desgraciadament mort per una malaltia; i l’edifici porticat del segle XIX, conegut popularment com “Els Arcs del Pare Plàcid”. Aquest monjo vilafranquí, exclaustrat del monestir de Benifassà amb la desamortització de Mendizábal, tenia la intenció, en iniciar les obres, de tancar completament l’ermita en una plaça porticada; al morir-se, les obres es van suspendre i el projecte va quedar definitivament inacabat.
També es pot contemplar el “Peiró del Llosar” o creu de terme, una obra de l’any 1595, que consta dels elements següents: una base i una graderia circular; una canya o tronc octogonal; un capitell vuitavat amb escultures i insígnies de la Passió (martell, tenalles, escala, claus, assots, columna, esponja i llança), i una creu amb tronc de palmera, anses decoratives en els angles i escultures distribuïdes de la manera següent: a l’anvers la de Crist; i al revers, la de la Mare de Déu amb Jesús.
Aquest “Peiró” va ser destruït en 1936. D’ell s’han conservat fins als nostres dies les tres grades, la base i la creu, havent-hi desaparegut la resta d’elements. Va ser restaurat en 1948 pels majorals de la Mare de Déu del Llosar d’aquell any. Es va restaurar de nou i es va inaugurar el 8 de setembre de 1996, gràcies a la col·laboració de la Diputació Provincial de Castelló, l’Ajuntament de Vilafranca i l’Associació Cultural “El Peiró”. Ara bé, la creu original d’aquest “peiró” va ser recentment trobada i està al Museu Parroquial de Vilafranca.
Fins al santuari acudeixen els vilafranquins cada 8 de setembre, amb motiu de la celebració del dia de la festa de la Mare de Déu del Llosar. També van en pregària el dilluns de Pentecosta o Pasqua del Llosar, i al juliol per la festa de Sant Cristóbal.
La Pobla del Bellestar
La Pobla del Bellestar és un dels millors exponents de l'arquitectura rural valenciana medieval. Es tracta del nucli fundacional de Vilafranca.
Entre els diversos edificis i elements etnològics destaquen: l'ermita de San Miguel, de transició del romànic al gòtic i primitiva parròquia de Vilafranca; el pont gòtic, vertadera joia de l'arquitectura medieval i que va utilitzar el rei Jaume I per a anar des de terres aragoneses cap a la conquesta del Regne de València; la torre duana dels Brusca; la bassa i el molí; etc.
La Pobla del Bellestar és un extraordinari conjunt històric – artístic, situat al costat del llit del Riu dels Truites, que serveix de límit entre la Comunitat Valenciana i la d’Aragón, entre les províncies de Castelló i de Teruel, entre el terme municipal de Vilafranca i el de Iglesuela del Cid. Es tracta del nucli originari on es va fundar Vilafranca. Allí, en Blasc d’Alagó va atorgar la carta de poblament de Riu dels Truites l’any 1239. D’aquesta manera, es donava vida pròpia al municipi i naixia Vilafranca, però amb el nom de Riu dels Truites.
Entre els diversos edificis i altres elements etnològics, destaca l’ermita de Sant Miquel, primitiva parròquia del poble. És una típica església de les denominades de “reconquesta”, de transició del romànic al gòtic, de finals del segle XIII. La seva planta és rectangular, amb armadura de fusta i sostre a dos vessants, que es recolza sobre dos arcs apuntats. Les teules del ràfec van ser pintades com la ceràmica del tipus “socarrat”. La fatxada és d’una sòbria elegància. Té una portada de pedra, amb arc de mig punt de grans dovelles. Damunt, hi ha una finestra circular abotzinada; una petita espadanya situada en un lateral, on s’ubica la campana, serveix de remat exterior de la fatxada.
Per a aquesta ermita, es va encarregar a Bernat Serra la realització d’un retaule gòtic dedicat al sant en 1429. Avui en dia, es conserva a la parròquia de Santa Maria Magdalena de Vilafranca. Tradicionalment, els veïns de Vilafranca acudeixen a l’ermita per a venerar el sant, per la festa que se celebra cada primer diumenge de maig i l’últim diumenge de setembre.
També és de gran importància el pont gòtic, que de vegades s’ha dit erròniament que és romà. És una vertadera joia de l’arquitectura medieval, sòbria i estilitzada al mateix temps, capaç d’haver suportat el pas del temps i de les poderoses avingudes del “Riu dels Truites”, un dels millors llits fluvials intactes de la Comunitat Valenciana i que posseeix un entorn mediambiental de gran bellesa i valor ecològic per la seua fauna i flora. Segons les cròniques del Rei, aquest pont va ser per on Jaume I va venir des de terres aragoneses cap a la conquesta del Regne de València.
En definitiva, tot el conjunt format per l’ermita de Sant Miquel, el pont i les masies adjacents formen un dels millors exponents de l’arquitectura rural valenciana medieval. Es tracta, sens dubte, d’un lloc de gran interès històric i artístic.