Monuments.
Recórrer els carrers de Vilafranca suposa retrocedir en el temps. L’Avinguda de Castelló i l’Avinguda del Llosar s’entrecreuen a la cantonada on es troba l’edifici del Moderno, d’estil modernista. Des d’allí el viatger passarà de l’època de la industrialització a la de l’Edat Mitjana, creuant la Plaça d’En Blasc i baixant pel Carrer Major.
"...el viatger passarà de l’època de la industrialització a la de l’Edat Mitjana."
Passejant pel casc antic hi podrem trobar: la seu de la Confraria Major; l’església parroquial Santa Mª Magdalena, un dels millors monuments renaixentistes valencians, que acull el Museu Parroquial; el Campanar i la Torre de Conjurar; el Museu de la Pedra en Sec i la Llotja gòtica; l’Ajuntament, que custòdia el retaule que Valentí Montoliu va pintar l’any 1.455 per a la Mare de Déu del Llosar; el Portal de Sant Roc; l’Hospital de Caritat; la Casa Pairal dels Brusca i la de Joan Baptista Penyarroja; etc. En definitiva, racons encantadors de la localitat que diferencien la part antiga de la part nova, com si foren un poble i una petita ciutat. Ja fora del casc antic estan: les ermites del segle XVIII de Sant Roc i de Santa Bàrbara; el Calvari; i la Plaça de Bous, edificada l’any 1.933.
Els proposem la seguent ruta per a visitar tots el monuments:
Ajuntament (s. XIII-XIV) i Museu de Vilafranca
Edifici amb diverses sales nobles, en les què destaquen els teginats de fusta i els finestrals gòtics. Al Saló de Plens – on encara es continuen celebrant – s’exposa un retaule gòtic procedent del santuari de la Mare de Déu del Llosar, pintat per Valentí Montoliu l’any 1455, dedicat a l’esmentada Mare de Déu.
Ha segut la seu de l’Ajuntament de la “Reial Vila” de Vilafranca fins l’any 2001. Actualment alberga l’Oficina de Turisme i el Museu de Vilafranca, amb dues sales d’exposicions permanents (mineralogia i paleontologia) i diverses sales d’exposicions temporals.
Casa pairal de la família Brusca
Els membres de la família Brusca van ser persones nobles, poderoses i influents, que van exercir durant molts anys els càrrecs més importants del govern local. Van ser els propietaris de la torre – duana de la Pobla del Bellestar i a la parròquia de Vilafranca eren els titulars de la capella de Sant Pere, per a la què van encarregar a Valentí Montoliu un retaule, cremat el 1936. Van emigrar de Vilafranca al s. XVIII.
Casa dels Penyarroja
És un casa de modesta aparença externa, amb una porta adovellada en pedra i amb l’escut d’armes de la família. A la façana lateral que dóna a la Plaça de l’Església, es pot veure un pannell ceràmic que recorda com Joan Baptista Penyarroja va aconseguir del rei Carles II la independència de Vilafranca i de les aldees morellanes l’any 1691.
Hospital de caritat
Edifici medieval construït per a dispensar assistència sanitària i ajuda als necessitats, als pobres i als pelegrins; per aquest motiu estava ubicat al costat d’una porta d’entrada a la població.
Portal de Sant Roc (s. XV).
Les muralles medievals de Vilafranca, construïdes en temps de Pere IV, tenien quatre portes: el portal del Forn, el de Mossén Miquel Gil o del Collat, el de l’Església i el de Sant Roc. Aquest últim, conegut popularment amb el nom de “El Portalet”, és l’única porta que es conserva en peu actualment. Facilitava l’accés al poble des del camí de Benassal. Damunt d’aquest portal hi ha una capelleta dedicada a Sant Roc, i a la façana posterior un pannell ceràmic amb la imatge de Sant Cristòfol.
Forn gòtic (s. XIII)
En el nucli originari de Vilafranca es troba aquest edifici que respon a la denominada arquitectura “de conquesta”, amb una successió d’arcs diafragma, sobre els quals descansa la coberta de fusta. Des que es va edificar fins al moment actual, aquest immoble ha tingut una dilatada història, passant per mans feudals, reials, privades i municipals. En l’actualitat, és propietat de la Cooperativa d’Agroturisme Vilatur Coop. V., que l’ha restaurat com a saló d’usos múltiples per als seus clients.
Llotja i Museu de la Pedra En Sec
Edifici del s. XIV, amb arcs ogivals al mur lateral de la dreta i pilastres renaixentistes al de l’esquerra. Originàriament es va utilitzar com a llotja, però ha segut també parvulari i escola de xiquetes, biblioteca municipal, guarderia, etc.
Actualment, és la seu del Museu de la Pedra En Sec, un espai museogràfic únic per les seves característiques, que permet al visitant la possibilitat de conèixer el món de l’arquitectura de la pedra en sec, les seves tècniques i els seus usos, a partir d’un recorregut per panells, maquetes, recreacions i projeccions.
Església de Santa Maria Magdalena, Torre de Conjurar i Museu
És un magnífic temple d’estil plateresc, que combina en perfecta harmonia elements gòtics i renaixentistes. Es va iniciar el 1567 i es va acabar el 1572, sota la direcció dels mestres d’obres Pere Masseres i Raimon de Pertusa. Posteriorment, la seva estructura es va completar amb la construcció de la Capella del Trasagrari (1667-1670) i de la Comunió (1725-1737).
A la part posterior de l’església hi ha una torre emmerletada, que forma un únic cos amb la resta de l’edifici i li confereix el peculiar aspecte de fortalesa. Probablement, es va alçar en substitució d’una torre anterior, una vegada finalitzades les obres de construcció de l’església. Avui en dia, la Torre de Conjurar és la seu del Museu Parroquial, en el què es pot admirar una interessant col·lecció d’obres d’art.
També val la pena acostar-se fins la Capella de la Comunió d’aquesta parròquia, per veure el valuós sagrari que va realitzar el gran artista valencià Vicente March. Aquest tabernacle va obtenir el Premi Nacional d’Orfebreria l’any 1947. En aquestes dependències també es troba el magnífic retaule gòtic dedicat a Sant Miquel, que Bernat Serra va pintar entre 1429 i 1431 per a l’ermita del sant, situada a la Pobla del Bellestar.
Campanar
Als peus i en el lateral esquerre de l’església està el campanar actual de Vilafranca. Es va alçar el 1909 en substitució de l’anterior, de l’època medieval, que s’hagué d’enderrocar perquè amenaçava ruïna. Es tracta, sens dubte, d’una de les últimes obres construïdes amb carreus de pedra a la província de Castelló. La seva arquitectura, senzilla i sense molta decoració, respon a l’estil funcional i eclèctic. La torre de les campanes va ser dissenyada per Francesc Tomàs Traver.
La Cofradia
Es tracta de la confraria més antiga de Vilafranca, juntament amb la de Santa Maria la Menor i la de Sant Antoni. Encara que s’ignori, la data de la seva fundació, el 1388 el rei Joan I aprovà els seus Estatuts a Zaragoza.
El 1596 ja tenia casa pròpia per a la celebració de les seves juntes, però probablement va ser modificada amb el pas del temps. Aquest notable edifici del Carrer Major, destaca per l’elegant portada barroca, els treballs en fusta dels finestrals i el ràfec de rajoles.
Aquesta confraria va velar tant pels seus propis fins com pels de la cultura i els bens materials dels veïns de Vilafranca. Entre d’altres actuacions, va acordar col·laborar en el sosteniment i remuneració del mestre de l’escola, en la sessió celebrada l’any 1645; i construir una nevera “pel be públic”, en la sessió celebrada l’any 1647.
Casas Modernistas
La indústria tèxtil és el motiu més important de que Vilafranca tinga un perímetre urbà sorprenent, amb un casc històric i una part moderna. Aquesta localitat experimenta un creixement fora del recinte emmurallat durant l’expansió industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX, el motor principal del qual són els tractants de cavalleries.
En aquesta època sorgeix una petita burgesia local, enriquida durant el procés d’industrialització de Vilafranca, i és ara quan es construeixen edificis modernistes com a casa pròpia. Entre altres immobles d’aquest estil destaca la casa d’Álvaro Monfort situada al Carrer Major, remarcable pels dos miradors simètrics, el parament encoixinat de la planta baixa, les pilastres dels extrems de la façana també encoixinades, etc.
També en aquest carrer, a escassos metres de la plaça d’En Blasc, es troba l’habitatge de l’empresari tèxtil Julio Monfort. El disseny de la façana es caracteritza pel predomini de la simetria i la marcada verticalitat. Alguns elements decoratius, com l’enreixat dels balcons i les bandes de ceràmica de color verd i marró, embelleixen l’edifici amb clares al·lusions al modernisme valencià.
Farmàcia
A escassos metres de l’edifici conegut com “El Moderno”, en el número 3 de l’avinguda del Llosar, s’alça una altre excel·lent mostra d’arquitectura peculiar en el centre de Vilafranca: la casa modernista de 1919 del farmacèutic Enric Segura.
La Nevera
La Confraria de Santa Maria la Major el 1647 va acordar construir una nevera amb la finalitat de conservar la neu “per al bé públic”. Es va edificar a la confluència dels carrers La Bassa, Sant Miquel i El Cid. Va desaparèixer a principis del s. XX. La font actual denominada “La Nevera” ens recorda la seva antiga ubicació.
Antic Col·legi de la Consolació
El Col·legi de la Consolació de Vilafranca es va fundar el 16 de setembre de 1901 al carrer la Bassa. Era la la primera de les vint-i-vuit fundacions a la Península que va realitzar la reverenda mare sor Juana Tena Gascón, filla de Vilafranca, des que va ser triada com a mare superiora de la congregació. Durant el seu generalat també va crear instituts a Amèrica.
L’any 1921, les monges deixen la seva primera Escola i Residència, que s’ubicava al carrer Major, i es traslladen al nou Col·legi i Convent de la plaça d’En Blasc d’Alagó, d’estil neogòtic. Les monges se’n van de Vilafranca el 8 de juliol de 1972 i el Col·legi es tanca definitivament.
"El Moderno"
Situat en un dels punts amb més vida de Vilafranca, aquest edifici el manà construir en 1926 el doctor Manuel Palomo Pallarés, per a utilitzar-lo com a clínica i habitatge propi. Es tracta d’un immoble amb façana arrodonida, que combina elements modernistes i academicistes. El senyor Manuel va ser, a més, fundador de la Banda de Música en 1928 i promotor de la construcció de la Plaça de Bous en 1933.
Estàtua de la Dona Treballadora
Escultura de bronze de l’artista José Manuel Garcia Cerveró, “Jere”, alçada en homenatge a la tasca exercida per milers de treballadors i treballadores de la indústria tèxtil de Vilafranca.
Ermita de Santa Bàrbara (s. XVIII)
Fou construïda entre 1773 i 1794 per a facilitar el culte de la santa, a causa del difícil accés a la seva ermita anterior, situada a la Partida del Pou de la Llàmia. És un exemple d’església de planta de saló reduïda a la mínima grandària, amb tres naus a la mateixa altura i creuer cobert amb cúpula, que no destaca en l’exterior, sostinguda per prims pilars. A l’interior, es conserven pintures al fresc amb representacions del martiri de santa Bàrbara i d’altres santes verges i màrtirs de l’antiguitat cristiana.
Plaça de Bous i estàtua del Niño de la Estrella
La seva edificació es va iniciar a l’abril de 1933 i es va inaugurar el 10 de setembre del mateix any. Va ser promoguda per persones benestants del poble i degut, bàsicament, a la gran afecció que va despertar el torero Silvino Zafón, El Niño de la Estrella.
Per a commemorar el 75 Aniversari de la inauguració de la Plaça de Bous de Vilafranca i el centenari del naixement d’aquest torero de la població veïna de l’Estrella (Mosqueruela – Teruel), es va alçar aquesta estàtua de bronze. El seu autor és l’escultor José Manuel Garcia Cerveró, “Jere”.
Ermita de Sant Roc
Diu la tradició que l’any 1520, un home ferit per la pesta, que s’havia refugiat en una cova no molt apartada de Vilafranca, va formular la solemne promesa d’alçar una ermita a Sant Roc si el curava del contagi. Sembla que el va curar, perquè la primitiva ermita va ser construïda molt a prop del Barranc de la Fos i del Pou de la Llàmia.
Aquest sant no sols va mostrar als veïns de Vilafranca patrocini en les pestes i epidèmies, sinó que també els va alliberar de les plagues de la llagosta. Per aquest motiu, se’l va anomenar patró de Vilafranca, el dia 29 de setembre de 1688.
Així i tot, van passar molts anys fins que es va predicar el sermó del sant per primera vegada (any 1658) i es va anar en processó (1665) fins a l’ermita. Perquè no estava situada en un lloc accessible per a ser visitada freqüentment, per la carència de majorals o per qualsevol altra raó, es va descuidar la conservació de l’edifici. Aquestes raons van motivar que es construira un nou temple i es dedicara el primitiu a Santa Bàrbara.
El 10 de febrer de 1704 es va determinar edificar una nova ermita en el “peiró” de Sant Agustí, on avui està, en el denominat barri de les Eres de Sant Roc.
Es tracta d’una ermita d’esvelta silueta, molt alta, amb un pòrtic a la façana principal, sobre el que es troba el cor. Robustos contraforts reben la força lateral dels grans murs i la coberta. Internament, consta d’una sola nau amb altar major, els murs de la qual apareixen decorats amb pintures relatives al sant.
L’ermita va ser construïda entre l’any 1705 i 1726 i, si bé en aparença mostra un robust aspecte, el cert és que existeixen en la seva estructura moltes esquerdes i deficiències que li auguren un mal futur si no es restaura urgentment.
Davant aquesta ermita es va alçar també el “peiró” de Sant Agustí o de Sant Roc, ara desaparegut.
Calvari
Ignacio Peñarroja, prevere i beneficiat de la parròquia de Vilafranca, el 1733 va destinar una finca de la seva propietat situada en un monticle a la dreta de l’antic camí d’Ares i Castellfort per a erigir el calvari. Posteriorment, el 1739 va manar construir una petita ermita dedicada a la Crucifixió de Crist.
Llavadors públics
Els safareigs públics del municipi, coneguts pels vilafranquins com “Llavadors”, estan ubicats al Barranc de la Teuleria. Es tracta d’un edifici que, en el seu interior, alberga tres àmplies basses amb grans lloses del terreny, polides per l’ús. Ací acudien les dones de la localitat per a rentar la roba, perquè no hi havia aigua corrent a les cases. Per tant, és fàcil imaginar la funció socialitzadora del lloc, en el que l’obligada cita propiciava la xerrada, l’intercanvi d’impressions i la revelació de les últimes notícies.
La Font dels Llavadors, que alimenta les esmentades basses, té a l’exterior del casalici uns abeuradors entorn als quals, diàriament, es concentrava el bestiar abans d’iniciar i concloure la “dula”, que va durar fins a la dècada dels seixanta.
Santuari de la Mare de Deu del Llosar
A uns 2 quilòmetres de Vilafranca, en direcció a la Pobla del Bellestar i al costat de la carretera de la Iglesuela del Cid (Teruel), es troba el Santuari de la Mare de Déu del Llosar. Es tracta d’un interessant conjunt arquitectònic format per l’ermita, l’hostal annex, els porxos, les vivendes i els corrals.
La Pobla del Bellestar
La Pobla del Bellestar és un extraordinari conjunt històric – artístic, situat al costat del llit del Riu dels Truites, que serveix de límit entre la Comunitat Valenciana i la d’Aragón, entre les províncies de Castelló i de Teruel, entre el terme municipal de Vilafranca i el de Iglesuela del Cid. Es tracta del nucli originari on es va fundar Vilafranca. Allí, en Blasc d’Alagó va atorgar la carta de poblament de Riu dels Truites l’any 1239. D’aquesta manera, es donava vida pròpia al municipi i naixia Vilafranca, però amb el nom de Riu dels Truites.