Turisme Vilafranca

Ermita de Sant Roc

ermita-sant-roc

Diu la tradició que l’any 1520, un home ferit per la pesta, que s’havia refugiat en una cova no molt apartada de Vilafranca, va formular la solemne promesa d’alçar una ermita a Sant Roc si el curava del contagi. Sembla que el va curar, perquè la primitiva ermita va ser construïda molt a prop del Barranc de la Fos i del Pou de la Llàmia.

Aquest sant no sols va mostrar als veïns de Vilafranca patrocini en les pestes i epidèmies, sinó que també els va alliberar de les plagues de la llagosta. Per aquest motiu, se’l va anomenar patró de Vilafranca, el dia 29 de setembre de 1688.

Així i tot, van passar molts anys fins que es va predicar el sermó del sant per primera vegada (any 1658) i es va anar en processó (1665) fins a l’ermita. Perquè no estava situada en un lloc accessible per a ser visitada freqüentment, per la carència de majorals o per qualsevol altra raó, es va descuidar la conservació de l’edifici. Aquestes raons van motivar que es construira un nou temple i es dedicara el primitiu a Santa Bàrbara.

El 10 de febrer de 1704 es va determinar edificar una nova ermita en el “peiró” de Sant Agustí, on avui està, en el denominat barri de les Eres de Sant Roc.

Es tracta d’una ermita d’esvelta silueta, molt alta, amb un pòrtic a la façana principal, sobre el que es troba el cor. Robustos contraforts reben la força lateral dels grans murs i la coberta. Internament, consta d’una sola nau amb altar major, els murs de la qual apareixen decorats amb pintures relatives al sant.

L’ermita va ser construïda entre l’any 1705 i 1726 i, si bé en aparença mostra un robust aspecte, el cert és que existeixen en la seva estructura moltes esquerdes i deficiències que li auguren un mal futur si no es restaura urgentment.

Davant aquesta ermita es va alçar també el “peiró” de Sant Agustí o de Sant Roc, ara desaparegut.