La indústria tèxtil és el motiu més important de que Vilafranca tinga un perímetre urbà sorprenent, amb un casc històric i una part moderna. Aquesta localitat experimenta un creixement fora del recinte emmurallat durant l’expansió industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX, el motor principal del qual són els tractants de cavalleries.
En aquesta època sorgeix una petita burgesia local, enriquida durant el procés d’industrialització de Vilafranca, i és ara quan es construeixen edificis modernistes com a casa pròpia. Entre altres immobles d’aquest estil destaca la casa d’Álvaro Monfort situada al Carrer Major, remarcable pels dos miradors simètrics, el parament encoixinat de la planta baixa, les pilastres dels extrems de la façana també encoixinades, etc.
També en aquest carrer, a escassos metres de la plaça d’En Blasc, es troba l’habitatge de l’empresari tèxtil Julio Monfort. El disseny de la façana es caracteritza pel predomini de la simetria i la marcada verticalitat. Alguns elements decoratius, com l’enreixat dels balcons i les bandes de ceràmica de color verd i marró, embelleixen l’edifici amb clares al·lusions al modernisme valencià.