En un extens pla, a uns 5 quilòmetres al sud de Vilafranca, es troba el Pla de Mosorro. Està situat entre els 1.160 i 1180 metres d’altitud sobre el nivell del mar, en un terreny de roca calcària, amb escassa profunditat de sòl i molta pedra.
Dos grans serres el rodegen: a l’oest la Serra Brusca (1.431 m.), i al sud-est la Serra Negra (1.304 m.). Al sud està el Pla de Dalt; al nord i nord-oest limita amb dos barrancs, el de la Teuleria i el de les Coves del Forcall; i al nord-oest, es troba el Bovalar.
El Pla de Mosorro és un paratge molt transformat per l’acció de l’home, ja que hi ha un gran nombre de construccions de pedra en sec, d’un excepcional valor sociocultural. En poc espai es poden veure multitud de parets de pedra en sec que divideixen les diferents propietats; refugis per als pastors o casetes de pastor, de diverses formes i grandàries; corrals per als animals; pous per tal d’arreplegar l’aigua, etc. En conjunt, es tracta d’un museu etnològic a l’aire lliure del patrimoni de la pedra en sec.
Durant la Tercera Guerra Carlina (1.872 – 1.876), en aquest lloc es va alliberar una important batalla entre les tropes liderades pel famós general Cabrera i l’exèrcit liberal partidari d’Isabel II; concretament, la que va succeir el 29 de juny de 1.875, que va suposar la derrota carlina de Cucala, Villalaín i Dorregaray davant de les tropes dels liberals Jovellar i Villaviciosa.