És una zona que comença al Santuari de La Mare de Déu del Llosar i s’estén en direcció nord fins al Mas d’Ametlers. Es tracta d’un dels llocs en què hi ha més quantitat de construccions de pedra en sec, on estan construïdes amb més perfecció i on es conserven millor. Casetes, parets, paredons, camins i escales conformen paisatges en què la vista s’ompli totalment de construccions de pedra.
Centenars de metres de parets de pedra en sec. Amb un sol colp de vista es poden veure desenes de parets en paral·lel i nombroses casetes, escapant-se la realitat de l’entorn a l’objectiu de la càmera de qualsevol fotògraf. Cap fotografia fa justícia a la quantitat de construccions que hi ha. Estan perfectament integrades en el medi i conformen un paisatge meravellós, que fa uns anys encara estava cultivat.
En aquest paratge la pedra és plana, semblant a la del Llosar, i molt més regular que en altres llocs. Aquest fet va permetre que es feren construccions amb major solidesa.
El gran actiu d’aquesta zona radica en la seva dificultat per a accedir amb vehicles, cosa que ha comportat el seu abandó tal com era fa anys. Per tant, apareix sense obres amb altres materials, ciment, portes metàl·liques, etc. que de forma general es troben en altres finques.
MARÍN, M., MIRALLES, F. i MONORT, J. (2002): Els homes i els pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat. Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló. Castelló.